Segona visita al Casalet

Dilluns, 7 de novembre de 2011

Casalet, grup d’infants (centre de serveis socials, 1ª planta)

Hora: de 16:55 a 18:15

Monitora: Maria

Participants: Abelardo, Reme, Paloma, Josep + Souhaila.

He arribat al centre de Serveis Socials a les 5 menys 5. Ha estat tot el dia plovent i fa bastant fred, i la Maria ha decidit que avui dedicarem l’hora a la plàstica sense deixar de treballar els diferents ítems i objectius que tenen previstos. La Maria ha preparat la taula amb un plàstic molt gran que la tapa i té a punt una peça de fang amb unes plantilles (un peix i un cercle) per tal que els nens decideixen què volen fer i si no volen aquestes dues propostes, són lliures d’escollir fer el que vulguin.  

Quan he arribat hi havia una noia, la Souhaila, que la Maria m’ha presentat com a ex-participant del talleret que la va a veure molt sovint. Té 17 anys (a punt de fer-ne 18) i va acabar l’Eso l’any passat. Ara està reforçant l’idioma estudiant el català i el castellà. La Souhaila s’entreté mentre esperem els nens que arribin, a fer una peça de fang (el peix), cosa que permet animar-los molt més quan arriben. Finalment, a 2 quarts de 6 arriben l’Abelardo i la Reme, germans de 11 (6è de primària) i 9 anys (4t. de primària) encara amb el berenar a la mà i menjant. La Maria ens fa presentar-nos i no els renya pas per la falta de puntualitat (cosa que em sorprèn), sinó que els anima a acabar de berenar per posar-se a fer fang; tot i així sí que els hi comenta que com es que van amb màniga curta amb la fred que fa! Ells contesten que no en tenen pas. Realment avui fa un fred que pela!

Sembla que l’activitat els crida l’atenció i els anima a menjar amb més rapidesa. L’Abelardo comença a treballar amb el fang, i la Reme rondina perquè no se n’havia recordat que es va tallar i porta 3 punts al dit i no podrà remenar el fang... La Maria ens deixa a la Souhaila i a mi a càrrec de l’Abelardo per anar a buscar a la farmaciola alguna cosa per tapar la vena. Ell segueix treballant normalment. Quan tornen, la Reme porta un guant posat i comença amb el modelatge. Comparteixen els estris sense queixar-se massa, tot i que a l’hora de modelar veiem com l’Abelardo ho fa amb una energia desmesurada, picant el fang per aplanar-lo amb ràbia, de fet, la Maria l’anima a fer-ho tot i avisant-lo que de la manera que pica el fang (amb el puny tancat i amb cops forts) tan sols ho pot fer a l’hora de plàstica i en les mateixes condicions en les que es troba avui.

Pactem amb la Teresa, que avui faran les figuretes i la setmana vinent els hi deixarà pintar amb tèmperes i després emportar-s’ho a casa. La Reme, s’atabala quan no l’hi surt del tot bé o almenys com ella esperava i comença a direccionar la seva ràbia contra l’Abelardo perquè no l’hi deixa una de les eines que ell està fent servir. La Maria intenta que la cosa no vagi a més i els hi proposa que la Souhaila els escrigui en el revers de la figureta de fang el seu nom en àrab. Primer els hi ensenya a la pissarra, i tots dos accedeixen a que els hi escrigui. La Reme: العلاجات i l’Abelardo: أبيلاردو.

En aquest punt entra en Mohamed (tres quarts de 6) que em saluda amb un entusiasme relatiu. La Maria l’hi diu que sempre va massa d’hora (hi ha dies que hi va a les 6) però ell diu que ja es queda, perquè no vol anar a voltar els carrers. La Maria aprofita per proposar canviar d’activitat (la Reme i l’Abelardo ja han perdut tota la concentració) i els planteja jugar a “La Oca” o als “Palillos Chinos”. Decideixen jugar als “palillos” però no es posen d’acord en qui serà el primer, segon o tercer. La Maria els suggereix que comenci qui ho ha dit abans i que a la següent partida canviïn i sigui en Mohamed el primer. Hi estan d’acord i em comuniquen que jo seré l’àrbitre: la que dirà si els pals s’han mogut o no. L’Abelardo i la Reme s’han conxorxat per tal de guanyar el joc i no estaven d’acord en les meves decisions. Tot i així, la Reme ha anat guanyat, però això ha comportat que l’Abelardo es posés nerviós i l’hi etzibés: Estàs fent trampes! sempre vols guanyar! no et facis la xula!, cosa que ha generat la resposta de la Reme cap a tot dos amb un to alt, de mal geni: Em faig la xula si vull! Tu no ets ningú per dir-me res! No saps ni jugar a això!. Les meves decisions sobre el joc han estat qüestionades en tot moment, i cercaven la Maria perquè els hi digués el contrari. La Maria se m’adreçava per tal de que jo confirmés la meva decisió i els nens finalment, després de no entendre com la Maria no els donava la raó, l’acceptaven. A la següent partida, l’Abelardo i la Reme han fet veure que no es recordaven que havia de començar en Mohamed i volien començar primer l’Abelardo i després la Reme. Després d’explicar-los que així era com havíem quedat, finalment han accedit a que fos el primer jugador en Mohamed. El joc no ha millorat gens en comparació a la primera partida, i més aviat ha anat creixent el seu malestar. L’Abelardo ha acabat rebotint els palillos i s’ha anat a tancar al lavabo. Ningú l’hi ha fet cas, i al cap d’un parell de minuts ha sortit per incorporar-se a la partida, cosa que l’hi ha deixat fer la Reme i en Mohamed. La Maria els ha avisat que ja era hora i sense abans de tornar a demanar quin dia pintarien la figura, s’han rentat les mans i s’han posat les jaquetes. Han arribat la Paloma i en Josep que s’han posat molt contents de veure que avui toca plàstica i s’han posat a modelar-la amb en Mohamed.

Amb la Maria hem comentat una altra vegada la poca assiduïtat de la mainada als tallers i la dificultat en aconseguir els objectius que comporta les millores psicosocials en depèn quins nens.

 Ha estat una experiència molt positiva, però avui no he tingut l’impressió de trencar res especial amb la meva presència allà. A diferència de dilluns passat, avui es palpava i s’intuïa els problemes relacionals, conductuals, d’autoestima, d’agressivitat i educatius en general que pateixen els dos germans, l’Abelardo i la Reme.

Primera visita al Casalet

Dilluns, 17 d’octubre de 2011

Casalet, grup d’infants (centre de serveis socials, 1ª planta)

Hora: de 16:45 a 18:15

Monitora: Maria

Participants: Samira, Hicham, Mansita, Mohamed.

He arribat al centre de serveis socials a 3 quarts de 5, abans de que arribin els nens, tal i com havíem quedat amb la Maria. La Maria és una persona molt agradable (28/29 anys) que em fa estar a gust en tot moment. Ja ens coneixíem de l’any anterior, ja que vaig estar fent de voluntària en el mateix espai. Ja l’hi he explicat que en aquest cas, potser no intervindré tant en les activitats, tot i que participaré de les mateixes.

M’ensenya les instal·lacions, tot i que les recordava de l’any passat. És un espai en els antics pisos dels mestres de les escoles, que s’ha habilitat per dur a terme aquests tallers. Aquest espai és compartit amb dues entitats del municipi amb una sala per cadascuna; per tant per dur a terme el Casalet es disposa de l’antic menjador que s’ha habilitat amb una taula gran i unes cadires plegables, d’una petita habitació que es fa servir de magatzem i un petit bany. L’espai no és gens agradable ni per els nens ni per les persones que han de treballar allà. Els mobles semblen reciclats de qualsevol altre dependència municipal i no estan adaptats als nens. L’ espai que es fa servir de magatzem no disposa ni de prestatgeries, ni d’armaris i tot el material es guarda en caixes per terra. El lloc no és gens adient per treballar amb mainada.

Avui l’activitat que s’ha fet està lligada als rols de gènere, responsabilitats dels diferents membres de la família i lloc que ocupa l’infant dins el nucli familiar. La Maria ha programat desenvolupar-la mitjançant la lectura del conte “Un dia de caca de vaca” (una pàgina l’educadora i una altre els infants) i un cop acabat, reflexionar sobre un seguit d’idees:

• A quins jocs es juguen al pati de l’escola? Qui juga més a cada joc?
• Quines són les feines de la casa? Qui les fa? Perquè?

La Maria té preparada una fitxa amb els noms de serveis per tal que els nens reflexionin sobre qui hi treballa i perquè. Tot i la programació, la Maria ja m’avisa que les activitats que es fan, van lligades a la manera en que els nens arriben (esverats, apàtics, pèrdua d’interès, a l’assistència, etc.) i que no es treballa marcats per la programació establerta. Si en un dia no es pot fer, es deixa pel proper. Ella preveu una colla de 6 o 7 nens de diferents edats (pot variar depèn dels dies i en relació a altres activitats extraescolars que puguin fer).

Pocs minuts després de les 5 arriben abrigats i carregats amb les motxilles la Samira, l’Hicham i la Mansita.

La Maria em presenta pel nom, sense especificar realment què hi faig allà i els ha fet presentar-se un per un dient el seu nom i el curs que feien. Ha començat la Samira (9 anys i fa 4t. de primària), seguidament l’Hicham molt fluixet (5 anys i fa 1r de primària) i la Mansita encara més fluixet (4 anys i fa P4) i són germans. Cap dels tres porten res per berenar, i la Maria els ha recordat el fet de complir amb el berenar saludable que ja han comentat en d’altres ocasions. Els nens estan neguitosos, entre jo que sóc nova i no saben ben bé com reaccionar (noto que em miren de reüll i quan es dirigeixen a la Maria ho fan en veu molt baixa per tal que jo no els senti), i el fet de només ser ells 3 sols, no saben ben bé què fer.

Finalment, la Maria a les 5 i 20 decideix començar l’activitat programada amb la Samira sola, considera que la Mansita i l’Hicham són massa petits per fer-ho. Ells comencen a pintar una fitxa amb colors.

La Samira comença a llegir el conte, amb bastant dificultat i van fent diferent pàgines amb la Maria. Quan estan a mig conte, arriba en Mohamed (dos quarts de sis) i s’incorpora a l’activitat. La Maria l’hi demana que llegeixi ell una pàgina i es nega (em mira de reüll i de moment no l’hi agrada gaire que jo sigui allà). Finalment llegeix només una línia d’una pàgina.  però la Maria la veig contenta. El conte s’ha acabat de llegir i han comentat que la mare del nen, resulta que era fustera i el pare músic... Això ha permès treballar la fitxa del “serveis” i “Qui hi treballa”. La Samira tenia moltes ganes de participar en l’activitat i fins i tot ha anat apuntat dones/homes o tots dos als serveis, tot i que la Maria l’hi deia que no calia.

En Mohamed és un nen de 9 anys com la Samira. Ha participat en la reflexió, però en cap moment ha manifestat que ell també volia escriure la solució. Les seves reflexions tendien a tenir molt clar la separació de gèneres “les dones no poden treballar a l’obra perquè no tenen força, els homes no poden treballar a una perruqueria”, tot i que la Maria no l’ha forçat a canviar d’opinió, però sí a justificar la seva resposta i a reflexionar-la.

L’Hicham i la Mansita han seguit pintant la fitxa, tot i que ja els ha començat a caure bastant sovint els retoladors per terra, a demanar colors especials (l’Hicham volia el color carn de retolador, i finalment l’ha acceptat en plastidecor tot i les reticències inicials) i a voler parlar amb la Samira sobre coses que els hi havia passat a l’escola avui. La Mansita se m’ha adreçat en una ocasió per explicar-me que ahir va anar amb autobús amb la seva mare, però l’Hicham en cap moment.

Quan s’ha acabat l’activitat, la Maria els ha proposat utilitzar l’estona que queda a jugar a un joc. S’han posat d’acord i la Maria els hi ha portat del magatzem. Han triat l’oca i tots quatre agafen diferents colors i quatre daus. Pactem que jo els faré una mica de guia (perquè la Mansita i l’Hicham no saben gaire bé com va) i comencen tirant el dau per saber qui començarà, o sigui qui traurà el numero més alt.

La Mansita treu un 6 ells, l’Hicham i la Samira (compten els puntets del dau) un 5 i en Mohamed un 4 que intenta canviar sense que ningú el vegi. Se n’adonen tots i ell s’enfada però finalment accepta que era un 4 i comença el joc amb la Mansita primera. En la segona tirada, en Mohamed intenta una altra vegada fer trampes, i la Samira que se n’adona, s’ha adreçat a mi perquè ho solucioni. Finalment, en Mohamed ha vist que no se’n sortia i segueix jugant tot i anar el més endarrerit. Al cap de deu minuts s’han cansat de jugar a la oca i han demanat si ja era hora de plegar. Com que ja ho era, la Maria els ha dit que ja se’n podien anar a posar la jaqueta, agafar les motxilles i cap a casa. La Samira m’ha dit “Adéu Neia!”  i l’Hicham i la Mansita tan sols un adéu.

Ens hem acomiadat i la Maria els ha recordat que calia portar un berenar saludable i que sobretot avisessin els seus companys per tal que no faltessin.

Els nens s’han portat molt bé, i la Maria m’ha comentat que és normal que es controlin davant persones estranyes, que segurament a mesura que em vagin agafant confiança, la cosa canviarà.

Ja començaven a arribar el segon torn de les activitats del Casalet i començaven a reclamar a la Maria. Ens hem acomiadat fins el proper dia.

Certament avui, no he pogut aprofundir massa a l’hora de veure’ls com juguen, si participen, si interaccionen però en canvi he pogut veure com la transmissió de valors i normes socials i familiars sí que afecten la seva vida social. En Mohamed a l’hora d’interpretar quines professions i qui les podia fer no sabia reflexionar massa bé el perquè, per això entenc que això és el que ha sentit a casa.

Pel que fa al joc de l’oca, els nens tenen clar que no s’han de fer trampes i en canvi en Mohamed ho ha provat, tot i que la resta no l’hi ha acceptat de cap manera. Tot i així, no sembla que l’hi hagin tingut massa en compte perquè han seguit jugant com si res.

Etnografia 2011

Breu explicació del lloc escollit:

Es tracta d’un servei que funciona des de fa més de 10 anys i que amb el temps ha rebut molts més nens dels que en un principi era previst. Aquest servei està organitzat per l’Ajuntament de Llagostera en coordinació amb els Serveis Socials municipals que es qui recomana la incorporació dels nens a l’espai.

L’any 2010 vaig participar en el taller a través del voluntariat donant suport a l’educadora que el porta a terme i en contacte amb els nens i en les activitats que realitzaven.

Tema i/o situació a observar:

A part de visualitzar les diferents relacions i actituds entre els participants del taller, observaré i aprofundiré en la transmissió de valors (respecte, tolerància, cooperació, solidaritat, democràcia) a través dels jocs.

Es treballa amb uns objectius individuals establerts entre els diferents serveis que estan en contacte amb els nens i totes les activitats estan estructurades a través del joc entre els infants i entre les relacions que s’estableixen entre ells. 

A priori, crec que la transmissió de valors a través del joc i de les activitats dirigides és real, tot i que m’agradaria aprofundir-hi per saber si realment aquesta transmissió de valors i de normes socials tenen una continuïtat en la vida social dels nens, per tant, aprofundir si el fet d’haver-hi treballat canvia o pot canviar la forma d’entendre el món i les altres persones.  

En aquest sentit, faré una observació dels continguts del joc proposat, la finalitat, l’estructura, què aprenen els nens, què tenen après, les seves respostes i les relacions entre ells.