Primera visita al Casalet

Dilluns, 17 d’octubre de 2011

Casalet, grup d’infants (centre de serveis socials, 1ª planta)

Hora: de 16:45 a 18:15

Monitora: Maria

Participants: Samira, Hicham, Mansita, Mohamed.

He arribat al centre de serveis socials a 3 quarts de 5, abans de que arribin els nens, tal i com havíem quedat amb la Maria. La Maria és una persona molt agradable (28/29 anys) que em fa estar a gust en tot moment. Ja ens coneixíem de l’any anterior, ja que vaig estar fent de voluntària en el mateix espai. Ja l’hi he explicat que en aquest cas, potser no intervindré tant en les activitats, tot i que participaré de les mateixes.

M’ensenya les instal·lacions, tot i que les recordava de l’any passat. És un espai en els antics pisos dels mestres de les escoles, que s’ha habilitat per dur a terme aquests tallers. Aquest espai és compartit amb dues entitats del municipi amb una sala per cadascuna; per tant per dur a terme el Casalet es disposa de l’antic menjador que s’ha habilitat amb una taula gran i unes cadires plegables, d’una petita habitació que es fa servir de magatzem i un petit bany. L’espai no és gens agradable ni per els nens ni per les persones que han de treballar allà. Els mobles semblen reciclats de qualsevol altre dependència municipal i no estan adaptats als nens. L’ espai que es fa servir de magatzem no disposa ni de prestatgeries, ni d’armaris i tot el material es guarda en caixes per terra. El lloc no és gens adient per treballar amb mainada.

Avui l’activitat que s’ha fet està lligada als rols de gènere, responsabilitats dels diferents membres de la família i lloc que ocupa l’infant dins el nucli familiar. La Maria ha programat desenvolupar-la mitjançant la lectura del conte “Un dia de caca de vaca” (una pàgina l’educadora i una altre els infants) i un cop acabat, reflexionar sobre un seguit d’idees:

• A quins jocs es juguen al pati de l’escola? Qui juga més a cada joc?
• Quines són les feines de la casa? Qui les fa? Perquè?

La Maria té preparada una fitxa amb els noms de serveis per tal que els nens reflexionin sobre qui hi treballa i perquè. Tot i la programació, la Maria ja m’avisa que les activitats que es fan, van lligades a la manera en que els nens arriben (esverats, apàtics, pèrdua d’interès, a l’assistència, etc.) i que no es treballa marcats per la programació establerta. Si en un dia no es pot fer, es deixa pel proper. Ella preveu una colla de 6 o 7 nens de diferents edats (pot variar depèn dels dies i en relació a altres activitats extraescolars que puguin fer).

Pocs minuts després de les 5 arriben abrigats i carregats amb les motxilles la Samira, l’Hicham i la Mansita.

La Maria em presenta pel nom, sense especificar realment què hi faig allà i els ha fet presentar-se un per un dient el seu nom i el curs que feien. Ha començat la Samira (9 anys i fa 4t. de primària), seguidament l’Hicham molt fluixet (5 anys i fa 1r de primària) i la Mansita encara més fluixet (4 anys i fa P4) i són germans. Cap dels tres porten res per berenar, i la Maria els ha recordat el fet de complir amb el berenar saludable que ja han comentat en d’altres ocasions. Els nens estan neguitosos, entre jo que sóc nova i no saben ben bé com reaccionar (noto que em miren de reüll i quan es dirigeixen a la Maria ho fan en veu molt baixa per tal que jo no els senti), i el fet de només ser ells 3 sols, no saben ben bé què fer.

Finalment, la Maria a les 5 i 20 decideix començar l’activitat programada amb la Samira sola, considera que la Mansita i l’Hicham són massa petits per fer-ho. Ells comencen a pintar una fitxa amb colors.

La Samira comença a llegir el conte, amb bastant dificultat i van fent diferent pàgines amb la Maria. Quan estan a mig conte, arriba en Mohamed (dos quarts de sis) i s’incorpora a l’activitat. La Maria l’hi demana que llegeixi ell una pàgina i es nega (em mira de reüll i de moment no l’hi agrada gaire que jo sigui allà). Finalment llegeix només una línia d’una pàgina.  però la Maria la veig contenta. El conte s’ha acabat de llegir i han comentat que la mare del nen, resulta que era fustera i el pare músic... Això ha permès treballar la fitxa del “serveis” i “Qui hi treballa”. La Samira tenia moltes ganes de participar en l’activitat i fins i tot ha anat apuntat dones/homes o tots dos als serveis, tot i que la Maria l’hi deia que no calia.

En Mohamed és un nen de 9 anys com la Samira. Ha participat en la reflexió, però en cap moment ha manifestat que ell també volia escriure la solució. Les seves reflexions tendien a tenir molt clar la separació de gèneres “les dones no poden treballar a l’obra perquè no tenen força, els homes no poden treballar a una perruqueria”, tot i que la Maria no l’ha forçat a canviar d’opinió, però sí a justificar la seva resposta i a reflexionar-la.

L’Hicham i la Mansita han seguit pintant la fitxa, tot i que ja els ha començat a caure bastant sovint els retoladors per terra, a demanar colors especials (l’Hicham volia el color carn de retolador, i finalment l’ha acceptat en plastidecor tot i les reticències inicials) i a voler parlar amb la Samira sobre coses que els hi havia passat a l’escola avui. La Mansita se m’ha adreçat en una ocasió per explicar-me que ahir va anar amb autobús amb la seva mare, però l’Hicham en cap moment.

Quan s’ha acabat l’activitat, la Maria els ha proposat utilitzar l’estona que queda a jugar a un joc. S’han posat d’acord i la Maria els hi ha portat del magatzem. Han triat l’oca i tots quatre agafen diferents colors i quatre daus. Pactem que jo els faré una mica de guia (perquè la Mansita i l’Hicham no saben gaire bé com va) i comencen tirant el dau per saber qui començarà, o sigui qui traurà el numero més alt.

La Mansita treu un 6 ells, l’Hicham i la Samira (compten els puntets del dau) un 5 i en Mohamed un 4 que intenta canviar sense que ningú el vegi. Se n’adonen tots i ell s’enfada però finalment accepta que era un 4 i comença el joc amb la Mansita primera. En la segona tirada, en Mohamed intenta una altra vegada fer trampes, i la Samira que se n’adona, s’ha adreçat a mi perquè ho solucioni. Finalment, en Mohamed ha vist que no se’n sortia i segueix jugant tot i anar el més endarrerit. Al cap de deu minuts s’han cansat de jugar a la oca i han demanat si ja era hora de plegar. Com que ja ho era, la Maria els ha dit que ja se’n podien anar a posar la jaqueta, agafar les motxilles i cap a casa. La Samira m’ha dit “Adéu Neia!”  i l’Hicham i la Mansita tan sols un adéu.

Ens hem acomiadat i la Maria els ha recordat que calia portar un berenar saludable i que sobretot avisessin els seus companys per tal que no faltessin.

Els nens s’han portat molt bé, i la Maria m’ha comentat que és normal que es controlin davant persones estranyes, que segurament a mesura que em vagin agafant confiança, la cosa canviarà.

Ja començaven a arribar el segon torn de les activitats del Casalet i començaven a reclamar a la Maria. Ens hem acomiadat fins el proper dia.

Certament avui, no he pogut aprofundir massa a l’hora de veure’ls com juguen, si participen, si interaccionen però en canvi he pogut veure com la transmissió de valors i normes socials i familiars sí que afecten la seva vida social. En Mohamed a l’hora d’interpretar quines professions i qui les podia fer no sabia reflexionar massa bé el perquè, per això entenc que això és el que ha sentit a casa.

Pel que fa al joc de l’oca, els nens tenen clar que no s’han de fer trampes i en canvi en Mohamed ho ha provat, tot i que la resta no l’hi ha acceptat de cap manera. Tot i així, no sembla que l’hi hagin tingut massa en compte perquè han seguit jugant com si res.