Segona visita al Casalet

Dilluns, 7 de novembre de 2011

Casalet, grup d’infants (centre de serveis socials, 1ª planta)

Hora: de 16:55 a 18:15

Monitora: Maria

Participants: Abelardo, Reme, Paloma, Josep + Souhaila.

He arribat al centre de Serveis Socials a les 5 menys 5. Ha estat tot el dia plovent i fa bastant fred, i la Maria ha decidit que avui dedicarem l’hora a la plàstica sense deixar de treballar els diferents ítems i objectius que tenen previstos. La Maria ha preparat la taula amb un plàstic molt gran que la tapa i té a punt una peça de fang amb unes plantilles (un peix i un cercle) per tal que els nens decideixen què volen fer i si no volen aquestes dues propostes, són lliures d’escollir fer el que vulguin.  

Quan he arribat hi havia una noia, la Souhaila, que la Maria m’ha presentat com a ex-participant del talleret que la va a veure molt sovint. Té 17 anys (a punt de fer-ne 18) i va acabar l’Eso l’any passat. Ara està reforçant l’idioma estudiant el català i el castellà. La Souhaila s’entreté mentre esperem els nens que arribin, a fer una peça de fang (el peix), cosa que permet animar-los molt més quan arriben. Finalment, a 2 quarts de 6 arriben l’Abelardo i la Reme, germans de 11 (6è de primària) i 9 anys (4t. de primària) encara amb el berenar a la mà i menjant. La Maria ens fa presentar-nos i no els renya pas per la falta de puntualitat (cosa que em sorprèn), sinó que els anima a acabar de berenar per posar-se a fer fang; tot i així sí que els hi comenta que com es que van amb màniga curta amb la fred que fa! Ells contesten que no en tenen pas. Realment avui fa un fred que pela!

Sembla que l’activitat els crida l’atenció i els anima a menjar amb més rapidesa. L’Abelardo comença a treballar amb el fang, i la Reme rondina perquè no se n’havia recordat que es va tallar i porta 3 punts al dit i no podrà remenar el fang... La Maria ens deixa a la Souhaila i a mi a càrrec de l’Abelardo per anar a buscar a la farmaciola alguna cosa per tapar la vena. Ell segueix treballant normalment. Quan tornen, la Reme porta un guant posat i comença amb el modelatge. Comparteixen els estris sense queixar-se massa, tot i que a l’hora de modelar veiem com l’Abelardo ho fa amb una energia desmesurada, picant el fang per aplanar-lo amb ràbia, de fet, la Maria l’anima a fer-ho tot i avisant-lo que de la manera que pica el fang (amb el puny tancat i amb cops forts) tan sols ho pot fer a l’hora de plàstica i en les mateixes condicions en les que es troba avui.

Pactem amb la Teresa, que avui faran les figuretes i la setmana vinent els hi deixarà pintar amb tèmperes i després emportar-s’ho a casa. La Reme, s’atabala quan no l’hi surt del tot bé o almenys com ella esperava i comença a direccionar la seva ràbia contra l’Abelardo perquè no l’hi deixa una de les eines que ell està fent servir. La Maria intenta que la cosa no vagi a més i els hi proposa que la Souhaila els escrigui en el revers de la figureta de fang el seu nom en àrab. Primer els hi ensenya a la pissarra, i tots dos accedeixen a que els hi escrigui. La Reme: العلاجات i l’Abelardo: أبيلاردو.

En aquest punt entra en Mohamed (tres quarts de 6) que em saluda amb un entusiasme relatiu. La Maria l’hi diu que sempre va massa d’hora (hi ha dies que hi va a les 6) però ell diu que ja es queda, perquè no vol anar a voltar els carrers. La Maria aprofita per proposar canviar d’activitat (la Reme i l’Abelardo ja han perdut tota la concentració) i els planteja jugar a “La Oca” o als “Palillos Chinos”. Decideixen jugar als “palillos” però no es posen d’acord en qui serà el primer, segon o tercer. La Maria els suggereix que comenci qui ho ha dit abans i que a la següent partida canviïn i sigui en Mohamed el primer. Hi estan d’acord i em comuniquen que jo seré l’àrbitre: la que dirà si els pals s’han mogut o no. L’Abelardo i la Reme s’han conxorxat per tal de guanyar el joc i no estaven d’acord en les meves decisions. Tot i així, la Reme ha anat guanyat, però això ha comportat que l’Abelardo es posés nerviós i l’hi etzibés: Estàs fent trampes! sempre vols guanyar! no et facis la xula!, cosa que ha generat la resposta de la Reme cap a tot dos amb un to alt, de mal geni: Em faig la xula si vull! Tu no ets ningú per dir-me res! No saps ni jugar a això!. Les meves decisions sobre el joc han estat qüestionades en tot moment, i cercaven la Maria perquè els hi digués el contrari. La Maria se m’adreçava per tal de que jo confirmés la meva decisió i els nens finalment, després de no entendre com la Maria no els donava la raó, l’acceptaven. A la següent partida, l’Abelardo i la Reme han fet veure que no es recordaven que havia de començar en Mohamed i volien començar primer l’Abelardo i després la Reme. Després d’explicar-los que així era com havíem quedat, finalment han accedit a que fos el primer jugador en Mohamed. El joc no ha millorat gens en comparació a la primera partida, i més aviat ha anat creixent el seu malestar. L’Abelardo ha acabat rebotint els palillos i s’ha anat a tancar al lavabo. Ningú l’hi ha fet cas, i al cap d’un parell de minuts ha sortit per incorporar-se a la partida, cosa que l’hi ha deixat fer la Reme i en Mohamed. La Maria els ha avisat que ja era hora i sense abans de tornar a demanar quin dia pintarien la figura, s’han rentat les mans i s’han posat les jaquetes. Han arribat la Paloma i en Josep que s’han posat molt contents de veure que avui toca plàstica i s’han posat a modelar-la amb en Mohamed.

Amb la Maria hem comentat una altra vegada la poca assiduïtat de la mainada als tallers i la dificultat en aconseguir els objectius que comporta les millores psicosocials en depèn quins nens.

 Ha estat una experiència molt positiva, però avui no he tingut l’impressió de trencar res especial amb la meva presència allà. A diferència de dilluns passat, avui es palpava i s’intuïa els problemes relacionals, conductuals, d’autoestima, d’agressivitat i educatius en general que pateixen els dos germans, l’Abelardo i la Reme.